COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUE L'ESCOLA HAURIA D'ENSENYAR RELACIONADES AMB LES NTIC

Relacionat amb l’ús que es fa a l’escola de les NTIC i les competències que els infants hi adquireixen, apareix un document del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Segons es considera ací, l’Educació Audiovisual deuria tindre la mateixa importància que les altres àrees del Currículum educatiu.

És un fet que les noves tecnologies estan presents en pràcticament tots els moments de nostra vida i, per tant, l’escola no pot donar l’esquena a aquest fet tan evident.

L’objectiu general que proposa el Departament d’Ensenyament és “aconseguir que l’alumnat sàpiga llegir i escriure missatges audiovisuals i així esdevingui capaç de fer un ús racional dels mitjans de comunicació audiovisuals”.

Entre els objectius generals que la Generalitat de Catalunya s’ha marcat està:

           Comprendre els missatges audiovisuals

           Ser capaços de triar entre la gran diversitat de missatges audiovisuals que els infants rebran a diari

           Diferenciar la realitat de la seua representació mediàtica

           Conèixer els codis del llenguatge audiovisual i saber-los utilitzar

           Conèixer la dimensió socioeconòmica i els poder d’influència sociopolítiques dels mitjans audiovisuals

           Saber valorar l’estètica dels continguts audiovisuals

           Utilitzar la tecnologia audiovisual com a mitjà d’expressió

 

Les dimensions en les quals es treballarien les competències bàsiques son:

            Impacte historicosocial

            Comunicació audiovisual: Agents de la producció i procés de producció

                                                        Categories dels diferents mitjans

                                                        Alfabetització en el llenguatge dels mitjans

                                                        Representació dels mitjans

            Alfabetització tecnològica

 

En totes aquestes dimensions es dona molta importància a que els infants siguen conscients de l’impacte que els mitjans audiovisuals van produint en la vida quotidiana.

Comparant aquest fet amb meua experiència personal diria que si en acabar l’escola haguera aconseguit saber tan sols una part del que es proposa en aquest document potser la meua relació amb les NTIC haguera començat amb millor peu.

La meua generació és la d’aquelles tecnologies que pràcticament sols s’utilitzaven per a l’entreteniment. Recorde quan es van comercialitzar les primeres videoconsoles i sols hi havia unes quatre en tot el mercat. Les tecnologies van entrar en la meua vida baix la concepció que són un article de luxe i, de fet, amb alguns aparells encara crec que conserve aquest prejudici.

I no diguem res amb la utilització dels aparells. Els infants d’avui en dia saben fer funcionar per sí sols els aparells de dvd, les cameres fotogràfiques i tots els aparells que troben al seu abast. Açò era impensable fa uns anys. Els qui tenien noves tecnologies a casa tenien prohibit totalment el seu ús perquè eren tan cares que els pares no s’arriscaven a que els nens pogueren trencar-les. I si a casa no es disposava de massa tecnologies, a l’escola encara menys, perquè a l’escola les noves tecnologies quan hi arriben ja no són tan noves.

Totes les reflexions que fèiem els nens de la meua generació anaven dirigides a “com passar-se la quarta pantalla del Super Mario Bros”... que trist!

Potser si algú ens haguera ensenyat que les persones del món podem estar juntes a la vegada que separades algú de nosaltres seria més bona persona del que és avui en dia.