PER QUÈ UTILITZAR SOFTWARE LLIURE I NO PRIVATIU?
Abans de defensar cap de les dos postures, convindria explicar en què es concreta cadascuna:No hem de confondre el software lliure amb el software gratuït. En la nostra llengua són termes diferents però en anglès s’escriuen igual i poden portar a confusió.El software que ens ocupa és el lliure. Aquest programari té la qualitat de se lliure, encara que no sempre gratuït. Aquesta llibertat és la que adquirim com a usuaris per millorar el codi en què està fet. Aquestes millores s’han de fer per part de professionals sempre que es considere oportú i després s’han d’estendre a la població.Per altra banda, el software privatiu inclús condemna l’intent de modificar el codi amb que s’ha fet el programa.Gran part de l’expansió del software lliure li la devem a Richard Stallman. Aquest va crear un sistema operatiu (com el Windows) completament lliure i el va anomenar GNU i es va dedicar a estendre els seus avantatges per mitjà de la FSF (Free Software Foundation – Fundació de Software Lliure).La FSF entén el free software des del punt de vista de la llibertat dels usuaris per modificar o copiar el programari. Açò pot produir que moltes vegades aquestos programes siguen legalment gratuïts.D’aquesta manera, un programa determinat, es pot modificar i adaptar a les nostres necessitats, sempre que tinguem uns certs coneixements informàtics o, més ben dit, de programació informàtica. Per mitjà d’aquest sistema aconseguiríem crear, entre tots, una versió millorada i adaptada.Per a crear i fomentar l’ús de programes informàtics de codi obert va aparèixer la OSI (Open Source Iniciative), que en valencià seria una cosa així com Iniciativa per a la Font o Codi obert.La OSI va ser l’encarregada d’establir uns criteris que haurien d’acomplir tots els programes que pretengueren ser de codi obert. Entre altres estan les condicions de ser de lliure distribució, estar obert a les modificacions o treballs derivats del programa, la llicencia deu ser neutra, ... Però, que és tot açò de les llicències?La llicència és un contracte entre el propietari i l’usuari del programa. Aquesta llicència a la vegada pot ser privada o lliure.La llicència privada és aquella que inclouen els software que comprem a les tendes i que moltes vegades acceptem tan sols amb obrir la caixa. (Curiós, no?) Normalment aquestes llicències estan plenes de prohibicions i, a més, t’informen que acabes de pagar una morterada tan sols per utilitzar el programa, no per ser el propietari.Per altra banda, podem trobar diferents tipus de llicència lliure però, a grans trets, solen permetre la redistribució, la modificació i la utilització del programa en tot allò que es considere convenient. I dins del món de l’educació, quin benefici traurem del free software?Són moltes les escoles que, dins la Comunitat Valenciana, fan servir el Lliurex, un sistema operatiu basat en Linux que acompleix les característiques del software lliure, el bo.Per una banda, el software lliure té un cost reduït o no en té, té major qualitat, major seguretat, major eficiència, major integració, ... i per altra banda, com defensa Richard Stallman, té major ètica social i política.El fet que fa que el software lliure siga tan complet és que està fet i revisat per milers de persones. Cap empresa, per molt poderosa que siga, té al seu abast milers de treballadors que puguen aconseguir aquestes perfeccions, Entre aquestes persones trobem tantes ètnies i cultures que, segurament, el software no contindrà cap mostra de rebuig a la interculturalitat.En l’escola, la utilització d’aquest tipus de software pot ajudar a promoure en els infants actituds que, d’altra manera, no serien possibles. Per exemple, quan coneixen el software lliure se’n adonen que el seu ús no va dirigit únicament a les persones amb recursos i que la tecnologia està a l’abast de tothom. Aquest últim és un dels majors avantatges que hi veig: amb el software lliure (com que pot resultar gratuït) podem apropar als infants a un món que si fora privat no coneixerien. Per altra banda, els nens poden adonar-se com està organitzada la societat i com hi ha quatre llestos que s’embutxaquen els esforços de la gent treballadora.Qualsevol ensenyant que pretenga fer de la seua classe persones crítiques i compromeses amb la societat no podrà mai dur a terme accions que es contraposen amb aquestes premisses.
1 comentario
daniel -
un salud.