Hem de veure el costat positiu, aquesta contínua lluita de les empreses tecnològiques ens aporta avanços que, fins fa poc, ni ens imaginàvem...
http://www.20minutos.es/noticia/621522/0/google/tabley/ipad/
(Article extret de 20minutos.es)
Avui, després de més de dos anys d’aturada "bloggera", aquest espai torna a estar operatiu. El motiu, ben senzill: una reflexió després d’un seminari sobre Noves Tecnologies aplicades a l’educació que ahir mateix vam acabar a la seu d’ANPE de Castelló.
Han sigut 4 dies de retrobaments, de reflexió, d’aprenentatges, de descobriments,... però, sobretot, d’obrir els ulls. Obrir-los a una realitat que potser, en el meu cas, tenia una miqueta oblidada i és que, com tots hem coincidit, l’escola es troba desfasada de la societat pel que fa a les noves tecnologies. I, qui millor que nosaltres, futurs opositors, per canviar aquesta situació? Som gent jove, amb ganes d’innovar, de promoure experiències renovadores però, sobretot, amb ganes de fer del nostre alumnat persones preparades per a la vida, en tots els aspectes.
Espere que aquest blog puga convertir-se en un espai informatiu, d’intercanvi, d’aprenentatge, de renovació...
Aquestos dies en que s'apropa la tornada al cole no se sap si estan més nerviosos els pares o els nens. Els nens pateixen perquè a l'escola no s'ho passen bé, i com s'ho han de passar bé si han de memoritzar quinze llibres en menys de nou mesos?
Fiquem-nos en la situació d'aquell infant que arriba un dia al col·legi sense saber perquè està allí, ningú li ha dit que traurà de bo d'anar a l'escola i cada dia ho té més clar: a l'escola no s'aprén res. Es castigat, almenys, una vegada cada dia per parlar amb els seus companys. Segons li han dit quan la mestra parla els nens callen. I el nen es mor de ganes de compartir amb els seus companys i companyes les seues experiències però no pot fer-ho perquè la "senyoreta" està parlant. Quan no el castiguen per parlar, el castiguen per alçar-se de la cadira, i és que, clar, el més normal en nens de quatre anys és que estiguen dues hores assegudets a les cadires i sense parlar!!
Per altra banda està el paper del pare i la mare, es veu que el col·legi que més llibres mana comprar és el millor i si damunt els acaben durant el curs, doncs aquell cole ja és l'òstia!!
Diu un article de El Pais del dia 4 de septembre que les organitzacions aconsellen no demanar crèdits ràpids, d'aquells que anuncien a la tele, que el millor és demanar prèstecs personals al banc. Però com ens l'han de concedir si ja hem demanat una hipoteca, un crèdit per a la comunió i un altre per al viatge d'agost??
Senyors i senyores, és tota una vergonya que el dret a l'educació s'haja convertit en un negoci. Mestres, encara que mai se'ns té massa en consideració, deuríem demostrar que aquest fenòmen som capaços de parar-lo, o almenys de minimitzar-lo. Fem que el dret a l'educació continue sent això, un dret i no deixem que l'escolarització de cap infant puga suposar un problema.
Buscant al google trobareu un munt d'articles en referència al tema, alguns són:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cuesta/septiembre/elpepusoc/20070904elpepisoc5/Tes
http://www.elprogreso.es/noticia.asp?secc=&id=346863&edic=02/09/2007
http://actualidad.terra.es/provincias/jaen/articulo/vueltacolegeneragastosextra1803951.htm
El passat 25 de juny de 2007 apareixia un reportatge en elpais.com que parlava d'una nova iniciativa del ministeri d'educació per tal de fomentar un bon ús de la xarxa entre els infants.
La manera en que es planteja l'espectacle combina un circ típic amb un nou món virtual.
La iniciativa pot resultar molt bona si té un seguiment des de les escoles i no es queda en una "excursió" més. Seria molt interessant que el ministeri poguera fer que infants de totes les escoles espanyoles tingueres l'oportunitat d'apropar-se a internet des d'aquesta perspectiva i, potser així, s'aconseguiria un major aprofitament dels recursos de que disposem.
Us propose llegir l'article sencer:
Internet concebido como el mayor espectáculo del mundo. Así define Red.es, una entidad dependiente del Ministerio de Educación, la Red. Bajo este lema organizó la semana pasada en Madrid un circo tecnológico para promover el uso de las nuevas tecnologías de la información entre los niños de 6 a 13 años.
Los pequeños asistentes al circo tecnológico participaron en varias actividades y juegos, tanto tradicionales como virtuales, en las que educadores les explicaban los beneficios y los riesgos de la Red. Para esto la carpa estaba dividida en tres zonas con distintos talleres: Divertirnos, Comunicarnos y Conocer. En el primero, dedicado al uso lúdico de Internet, los participantes aprendían a evitar los virus informáticos.
En la zona Comunicarnos los niños pudieron profundizar en el empleo de las herramientas informáticas de comunicación como el correo electrónico o el messenger, así como en sus riesgos: no proporcionar nunca los datos personales o fotografías a desconocidos a través de Internet. En el tercer espacio, Conocer, los pequeños pudieron navegar por la Red explorando, junto a los educadores, todo lo que pueden conocer a través de Internet, pero también lo que deben evitar.
Para fomentar un uso responsable pero lúdico y entretenido de la Internet por parte de los jóvenes, Red.es ha habilitado además la página web www.chaval.es, con contenidos específicos para niños. La página tiene también un apartado dirigido a padres y a profesores.
http://www.elpais.com/articulo/educacion/Internet/mayor/espectaculo/elpepuedu/20070625elpepiedu6/Tes
“Hace poco tiempo un avión americano ha lanzado una bomba sobre Hiroshima inutilizándola para el enemigo. Los japoneses comenzaron la guerra por el aire en Pearl Harbor, han sido correspondidos sobradamente. Pero este no es el final, con esta bomba hemos añadido una dimensión nueva y revolucionaria a la destrucción […] Si no aceptan nuestras condiciones pueden esperar una lluvia de fuego que sembrará más ruinas que todas las hasta ahora vistas sobre la tierra.”
Aquestes són les paraules del president Truman després que Estats Units atacara la ciutat Japonesa d'Hiroshima amb la primera bomba nuclear no experimental. Segons la informació que aporta la Wikipèdia es dona a entendre que Albert Einstein va tindre prou a veure quan, sis anys abans va escriure una carta al president Roosevelt insinuant els beneficis que l'energia nuclear aportaria les armes de guerra (deuria estar molt "penjat" el Einstein aquest per a transmetre aquesta informació al president d'un dels països més bèlics del món. No va pensar que algun dia açò es podria tornar en la seua contra i ser víctima d'un atac nuclear??).
Siga com siga, el més dur de tota aquesta història són, sense dubte, les paraules de Truman. Com pot caber tant d'odi dins d'una persona?
Per no ser massa subjectiva diré que aquest atac va ser la resposta a l'atac de Pearl Harbor per part dels japonesos però de tota manera no crec que la sang es puga pagar amb sang.
Com vaig sentir una vegada La vida no se negocia, la vida vale vida
Aquest és el títol d'un article aparegut avui en elpais.com. Es veu que hi ha un senyor anomenat Nicholas Negroponte que treballa entorn al món informàtic en Estats Units (oooohhh) i que deu ser molt important però personalment crec que no ha tingut la idea més brillant de la seua carrera. L'objectiu del senyor Negroponte és portar a cada nen del tercer món un ordinador portàtil que no seria precís recarregar i que seria molt econòmic (em pregunte jo si al tercer món arribarà el wi fi...) Segons es diu a El Pais, Negroponte deixarà el projecte en mans d'experts perquè se li fa gran, ¿no serà que se n'adonat que açò no té cap ni peus? Potser siga un poc utòpic pensar que un nen d'aquestos ha de tener temps o ganes d'utilitzar un ordinar. Dic jo si no seria més profitós invertir tots els diners que pot costar el projecte en crear escoles decentes (o simplement escoles) i després ja discutiríem tot açò de regalar ordinadors portàtils com el qui tira caramels en un bateig.
Si voleu llegir l'article sencer el podeu trobar en: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/anos/nino/debe/tener/portatil/elpeputec/20070710elpepisoc7/Tes ;
Podeu trobar alguna informació sobre Nicholas Negroponte en la wikipèdia:http://es.wikipedia.org/wiki/NicholasNegroponte
En aquest bloc podreu trobar notícies sobre software lliure i, a més, fa una referència a l'anomenada campanya, OLPC (one laptop per child): http://www.ison21.es/?cat=11
...i que cadascú carregue amb la seua conciència...
I em pregunte jo, qué collons fem nosaltres en Líbano? En la meua opinió comença a ser sospitós que ens ataquen no? Algú sap amb certesa que estan fent els "cascos azules" en Líbano? És que en futur no molt llunyà haurem de passar a anomenar-los "cascos rojos". Segons les dades que aporta EL PAIS ja són 135 els soldats que oficialment hem perdut des de 1989 en misions a l'estranger. El problema és que estem tan acostumats a sentir xifres de morts tan altres que 135 persones en 18 anys poden parèixer una misèria però la trista realitat és que si realment Espanya no està clavada en cap guerra perquè deixem morir als nostres soldats? El més major dels soldats que ha mort aquesta vegada sols tenia 21 anys i el més jove 18 anys, estan preparades aquestes persones per dur a terme "missions de pau" amb aquesta edat? Crec que caldria fer una reflexió amb respecte a aquest tema.
Vertaderament per a plorar.
Article complet: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Mueren/soldados/espanoles/Libano/ataque/premeditado/elpepuint/20070624elpepuint11/Tes
Article sobre els 135 soldats morts fins ara: http://www.elpais.com/articulo/espana/135/militares/espanoles/fallecidos/misiones/extranjero/elpepuesp/20070624elpepunac6/Tes
Una de las más lamentables carencias de información que han padecido los hombres y mujeres de todas las épocas se relaciona con el sexo de los ángeles. El dato nunca confirmado de que los ángeles no hacen el amor, quizás signifique que no lo hacen de la misma manera que los mortales. Otra versión, tampoco confirmada, pero más verosímil sugiere que, si bien los ángeles no hacen el amor con sus cuerpos por la mera razón que carecen de erotismo lo celebran, en cambio, con palabras, vale decir, con las orejas.
Así, cada vez que Angel y Angela se encuentran en el cruce de dos transparencias, empiezan por mirarse, seducirse y sentarse mediante el intercambio de miradas, que, por supuesto, son angelicales. Y si Angel para abrir el fuego dice "Semilla", Angela para atizarlo responde "Surco". El dice "Alud" y ella tiernamente "Abismo". Las palabras se cruzan vertiginosas como meteoritos o acariciantes como copos, Angel dice "Madero" y Angela "Caverna". Aletean por ahí un ángel de la guarda misógino y silente y un ángel de la muerte viudo y tenebroso. Pero el par amatorio no se interrumpe. Sigue silabeando su amor. El dice "Manantial" y ella " Cuenca". Las sílabas se impregnan de rocío y aquí y allá, entre cristales de nieve, circula en el aire, sus expectativas. Angel dice "Estoqueo" y Angela radiante, "Herida", el dice "Tañido" y ella dice "Relato". Y en el preciso instante del orgasmo intraterreno, los cirros y los cúmulos, los estratos y nimbos se estremecen, entremolan, estallan y el amor de los ángeles llueve copiosamente sobre el mundo.
Aquest és un conte extret del llibre "Despistes y franquezas" de Mario Benedetti, un excel·lent escriptor que no sé si és despistat però si molt franc.
Podeu llegir més contes d'ell en http://www4.loscuentos.net/cuentos/other/
Avui m'ha arribat un mail (gràcies Núria) sobre el tancament de hotmail. He de dir que de tots els mails que anunciaven el tancament de hotmail com si fos la fi del món aquest és l'únic que aporta proves reals i, a més, és l'únic que demostra que Hotmail no es tancarà, ni ens cobraran per utilitzar-lo. De tota manera, l'anunci de fer-nos pagar per usar hotmail, no és res nou. Jo crec recordar que, almenys una vegada per mes, m'arriba un correu d'aquestos. Però en el fons, aquestos mails no són ni la meitat de dolents que aquestos que et desitjen mala sort per a tota la vida si no els reenvies 1000 vegades. És que la gent no sap enviar una presentació graciosa sense ficar al final això de: "si rompes esta cadena i no reenvias este mail a 1000 personas en 10 segundos la mala suerte te perseguirá y serás desdichado/a en el amor para el resto de tu vida, además algo horrible te ocurrirá y un chimpancé se comerá todos los plátanos que tienes en la nevera". Doncs bo, si voleu llegir l'article sencer que parla sobre la nova versió GRATUITA de hotmail sols heu de punxar a l'enllaç de EL PAÍS .
http://www.tucanaltv.com/?v=8foza9czkuv
Aquest potser siga un dels "problemes" que ha portat la tecnologia. Quedarà algú sobre la terra que encara puga dir que no està controlat? Ja sabíem que les nostres dades són enregistrades a cada moment per serveis informàtics: quan fem servir el correu electrònic, quan paguem amb la targeta del banc, quan agafem un llibre de la biblioteca,... però ara, a més, ja no sols enregistren les nostres dades, ENS ENREGISTREN MENTRE PRENEM EL SOL!! Aneu amb compte que potser qualsevol dia apareix el video d'alguna nit loca de festa...
Video extret de http://www.tucanaltv.com/
Avuí investigant un poc he trobat una pàgina que enllaça amb un munt de canals de televisió d'arreu del món. Evidentment, no es tracta de canals on es poden veure partits de fútbol dels que fan previ pagament però hi ha canals interessantíssims. Per exemple, aquesta vesprada he estat veient un canal espanyol dedicat únicament a recordar la segona república espanyola, tant documentals com pel·lícules. Es diu http://www.espanafree.tv/ , entreu perquè no té desperdici. I si aquest estiu pensàveu anar a estudiar anglès o qualsevol altre idioma però no heu pogut, aquesta és l'alternativa perfecta, us enxufeu a un canals d'aquestos i llestos!! Fins i tot en japonés!
La pàgina des d'on podeu accedir a tots els canals és http://es.wwitv.com/
L'altre dia vaig agafar un diari informatiu sobre els cursos d'estiu que es faran a les universitats que formen part de la Xarxa Vives d'Universitats. En aquest diari hi ha una gran selecció de cursos ordenats per temes, entre els quals s'inclou l'apartat d'educació.
En vaig veure alguns que em van cridar especialment l'atenció:
- La realitat virtual aplicada l'educació. Curset de 24 hores que es fa a Vic del dia 2 a l'11 de juliol a la Universitat d'Estiu de Vic. Aquest no el podrem fer aquest any perquè la matrícula va acabar el 15 de juny. Llàstima. Més info en: http://www.uvic.cat/uev/ca/inici.html
- Les WebQuest: un recurs per aprendre a través d'Internet. Curset de 15 hores que es fa a la Universitat d'estiu de Lleida del 10 fins el 12 de juliol. Aquest està complet. Mireu en: http://www.udl.cat/serveis/estiu/cursos-llistat.html
- Noves tecnologies per a professors. Curset de 30 hores que es farà del 17 al 20 de juliol en la seu de Benidorm de la Universitat Miguel Hernández. Si us interessa consulteu en: http://www.umh.es/noticias/docs/CARTEL.pdf
Hi ha altres cursets molt interessants, fins a un total de 114 per no avorrir-nos aquest estiu.
Teniu tota la informació completa en: http://www.estiu.info/
El passat diumenge 3 de juliol apareixia un xicotet article al Magazine del diari El Mundo el títol del qual era: UNA MÁQUINA RESOLVERÁ EL ROMPECABEZAS MÁS GRANDE DE LA HISTORIA.
Cal dir que el titolet resulta un poc ambigu ja que hi poden haver tants trencaclosques com persones en el món. Però bo, el trencaclosques a que fa referència l'article són els informes secrets de la Stasi, la policia secreta de l'Alemanya Oriental. Es veu que amb la caiguda del mur de Berlín, el 1989, el cap de la Stasi va fer trossets tots els informes, recollits per 90.000 espies, de què disposava però no els va poder cremar, així que estan emmagatzemats en 17.000 sacs. Des del 1991 hi han 30 persones reconstruint el puzzle però es va calcular que podrien tardar fins a 800 anys. I enmig d'aquest desolador panorama va aparèixer l'E-Puzzler, un programa que pot processar 10.000 tires de paper en una hora. Els nous càlculs adverteixen que potser tindrem la informació en el 2013.
Ens deixaran veure realment el que hi ha en aquestos informes o buscaran alguna mentida que fer-nos creure?
Salut!
(Podeu trobar més informació en laflecha.net , diari on line de ciència i tecnologia)
És molt fort, cada vegada més, pense que la tecnologia està viva. Els éssers humans hem creat artefactes i els hem dotat de vida (i no estic parlant de l'ovella Dolly).
Intenteu averiguar què és aquest puntet negre de la imatge. Us asegure que us sorprendrà!
(Per cert, la imatge és de la Wikipèdia i hi ha una pista en ella)
En un moment de calma en aquest periode tan fastigós de l'any (els exàmens) passe a explicar el que és el famós puntet negre de la imatge. Doncs l'anomenat puntet és un píxel mort, a que sona a mentida? Aquestos píxels són defectuosos i permaneixen encesos a la pantalla de l'ordinador o de les càmeres digitals. Es dona per suposat per algun d'aquestos aparells que comprem tindrà píxels defectuosos però també és cert que si no és un conjunt d'ells no som capaços d'apreciarlos.
És molt interessant la referència que fa la wikipèdia , d'on està extreta aquesta informació. També inclou alguns enllaços a pàgines que detecten píxels morts de la teua pantalla d'ordinador.
La iniciativa consta de las siguientes partes: por un lado, cada ciudadano que desee participar realizaría directamente un cambio de bombillas incandescentes (las de siempre) por otras eficientes de bajo consumo; por otro lado, puede enviar un mensaje a los europarlamentarios para que voten a favor de la prohibición de las derrochadoras bombillas incandescentes; y por último, se trata de informar y animar a que hagan lo mismo amigos, compañeros, vecinos...
La propuesta se enmarca dentro de la campaña [R]evolución Renovable: el cambio empieza aquí, con la que Greenpeace pretende movilizar a la sociedad para lograr que mediante la eficiencia energética y las energías renovables se sustituyan las energías sucias, como forma de evitar un cambio climático peligroso.
“Un ciudadano puede cambiar sus bombillas incandescentes por otras más eficientes, pero el Gobierno puede directamente hacer que todas sean eficientes”,- ha declarado Raquel Montón, responsable de la campaña de cambio climático de Greenpeace. -“En el día del Medio Ambiente debemos exigir a los responsables políticos que actúen ya para luchar contra el cambio climático/”.
Greenpeace pide al Gobierno una ley que prohíba que salgan al mercado de iluminación doméstica bombillas menos eficientes que 25 lumen por vatio en el 2009 y 50 lumen por vatio en el 2012, hasta que se adopte para este producto una prohibición de ámbito europeo. Dicha medida debería incluirse en el Plan de Acción sobre Eficiencia que España tiene que presentar a finales de junio, según la Directiva Europea sobre la Eficiencia en el Uso Final de la Energía y los Servicios Energéticos.
La sustitución de bombillas incandescentes por eficientes de bajo consumo en la Unión Europea ahorraría al menos 20 millones de toneladas de CO_2 al año_, lo que equivale a cerrar 25 centrales térmicas de tamaño medio. Por este motivo, miembros del Parlamento Europeo han redactado una “Declaración por Escrito” pidiendo a la Comisión Europea y a los estados miembros que en la UE se prohíban las bombillas que derrochan energía.
Article publicat a la pàgina web de Greenpeace. Sumeu-vos a la iniciativa!!
De veritat que he estat buscant informació del tema aquest de la Web 2.0. però no puc entendre que és tot açò. Algú m'ho explica?
Aquest mapa l'he tret de la pàgina web de Sociedad de la Información
Així que si he comprés bé, l'objectiu de les WebQuest és fer servir la xarxa en les activitats quotidianes de l'aula però sempre basant-se en l'acompliment del currículum. Això està molt bé, però és que a més les WebQuest han de ser motivadores, despertar l'interés dels infants, provocar en ells processos congnitius superiors,.... Tal volta si només ens fixem en aquestes dades i no passem a veure-les de més a prop podem pensar que és una tasca massa complicada i que per a desenvolupar processos en els nens ja estan els llibres. ERROR!! Els llibres no desenvolupen processos cognitius ni superiors ni inferiors, simplement ens ajuden a memoritzar conceptes sense lligam.
Ja sé que segons la filosofia "webquestiana" no hauriem d'agafar projectes d'altres persones i dur-los a terme a classe, sinó que hem de fer els nostres propis però sempre que hi haja un treball molt bo que puguem adaptar a la nostra classe, perquè hem de fer-ne un altre?
Ací he extret una sèrie de direccions on podreu trobar informació sobre WebQuest, plantilles, models... Tal volta us puga resultar interessant.
http://platea.pntic.mec.es/~erodri1/
http://nogal.cnice.mecd.es/~lbag0000/html/ejemplos.html
http://cfievalladolid2.net/webquest/common/index.php
http://www.bioxeo.com/Hello_Dolly/index.htm (debat sobre la clonació, molt interessant)
http://www.auladeletras.net/webquest.html (WebQuest i caceres del tresor)
Potser penseu que no us servirà de molt perquè algunes són per a nivells molt elevats però el cert és que fa falta veure moltes WebQuest per entendre el que són. Inclús crec que fa falta fer-ne moltes per tal d'aprendre.
M'agradaria destacar un comentari que Rich Levine fa en el seu blog sobre els alumnes d'una mestra que han descobert que el significat d'escriure és "l'habilitat per conectar amb la gent, de ficar-nos en una altra pell, d'ensenyar-nos el que significa ser humans". Aquestes paraules, d'una tal Lisa Mendelman, ens fan veure que cada vegada el món és mes menut del que ens pensem i que l'unica cosa que ens separa és la distància física. Aquesta és la faceta de la xarxa que més em sorprén, en quin moment va decidir la gent obrir espais de les seues vides a la resta del món? Perquè açò de la xarxa no és un "mini-món", és el món sencer!!
Si voleu llegir l'article sencer, que és molt curtet, feu clic a la següent direcció: http://mrlevine.blogspot.com/2007/05/yeah-but-whats-writing-for-not-my-title.html (així repasseu un poc eixe anglès)
Tornant al títol de l'article podem dir que és cert, un bon docent ho serà tingue els mitjans que sigue però si l'escola prepara futurs ciutadans i "floten" entre tecnologia, com anem a negar-li-la als infants? Seria absurde pensar en un món sense tecnologia, ja que l'hauran d'utilitzar almenys que en facen un bon ús.
He de dir que quan vaig veure el nom de Manuel Castells en l'entrevista hem vaig asustar per un moment i és que quan anava a l'escola tenia un company que es deia així però que era impossible que concedira entrevistes d'aquest tipus.
L'entrevista aprofundeix en alguns efectes que Internet està tenint en la societat actual. Comenta Castells que l'accés a la Internet és imprescindible, segons ell, perquè tot allò que és important està connectat a la xarxa. Amb aquesta argumentació discrepe, perquè mentre totes les persones no puguen tindre l'oportunitat d'accedir a la xarxa, no podrem dir que aquesta arriba a tot el món. Amb aquesta afirmació m'estic referint a camperols suramericans, nens refugiats que escapen de les guerres... Algú pot pensar que estic sent massa extremista però és que tots estem dins del mateix món i ignorar aquesta realitat és un error. No deixe de pensar que creure que la Internet és imprescindible és contribuir a crear un món més ric per a aquells que ja són rics. Si el nostre propòsit és millorar la vida dels "nostres" alumnes, aleshores endavant però si en algun moment de la nostra vida ens plantejem mirar més enllà del nostre nas, aleshores haurem de buscar una altra solució.
Però crec que no vaig a rebatir tot el que diu Castells. Em pareix realment interessant la idea de que la conexió ha de provindre des de l'ambit públic, però crec que la política determina tant les nostres vides que mentre ens decantem per un govern de dretes açò no serà del tot possible.
Encara que, tal i com es veu el sistema educatiu actual, el problema més greu no és la quantitat de recursos (que podem dir que és poca) sinó la quantitat de "professionals" que treballen en ell. I és que jo continue pensant que mentre la gent estudie magisteri "perquè li agraden els infants" no tenim res a fer... (i parle amb propietat, amb l'experiència del dia a dia)
Es nomena també a l'entrevista el terme multitasking. He de dir que no el coneixia però ja sabem que els termes anglesos no tenen volta de fulla. Això de fer diverses tasques alhora no és nou, de fet sempre han dit que les dones tenim una certa habilitat per parlar alhora que fem altres coses. (Bromes a banda)
El tema dels mòbils reconec que si em preocupa. Quina és la funció del telèfon? Doncs parlar amb algú quan apareix la necessitat no? Però és tan important estar parlant amb algú pel mòbil enmig d'una classe? Segur que quan estan a casa no agafen el telèfon fixe per cridar ningú! Personalment no veig massa clar aprofundir amb els mòbils dins de classe, no crec que puga contribuir a desenvolupar el pensament crític en el nens.
M'agradaria que reflexionarem un poc de quina manera les NTIC poden ajudar-nos a classe a fer que els nostres nens puguen adonar-se que hi ha uns altres nens a l'altra vora del món que no són com nosaltres...
Podeu veure o llegir la entrevista completa en: http://weblog.educ.ar/educacion-tics/cuerpoentrevista.php?idEntrev=183
Aquest tema de les WebQuest pensava jo que era una moda de fa 2 dies i resulta que ja fa anys que "purulen" per ahí... Buscant, buscant, per veure com funciona açò de les WQuest he trobat una pàgina que tal vegada us puga interessar. Inclou una explicació prou detallada del que són, com es fan i, a més, una biblioteca de WebQuest de tots els temes i nivels educatius.
Si esteu interessades entreu en : http://platea.pntic.mec.es/~erodri1/
M'ha agradat molt, concretament, una WebQuest que tracta el tema de la globalització. Els alumnes han d'averiguar què és, a qui beneficia, a qui perjudica... Em pareix una idee excel·lent tractar el tema de la globalització des d'aquest punt de vista. Tal vegada així aconseguim fer persones més crítiques que no seguisquen la corrent del riu.
Si la voleu veure directament cliqueu en: http://nogal.mentor.mec.es/~lbag0000/html/global1.HTM
S'accepten comentaris!! Així que espere que aporteu altres pàgines relacionades amb les WQuest!
Testimonio dramático de los desastres de la globalización
A 50 toneladas de filetes de blanco pescado por avión destino al Primer Mundo, casi nadie está libre de no haber comido alguna vez un pescado que se vende en las pescaderías como "mero". Los filetes de "mero" no son los de otra especie que la de la perca del Nilo protagonista de La pesadilla de Darwin. Cada uno de nosotros contribuimos comiendo filetes de "mero" a la realidad que se narra en esta paradoja mortal de la que somos responsables.
Este film, considerado el mejor documental europeo del 2004, empieza con la sombra de gigantescos aviones atravesando el lago Victoria, el lago tropical más grande del mundo, -de 68.000 km2, dos veces la superficie de Cataluña. El ruido ensordecedor de los motores de los aviones de carga acompaña a los centenares de miles de pescadores que diariamente faenan entre redes las aguas del lago a la caza de la inmensa perca del Nilo. En los años 50 y casi clandestinamente, un funcionario colonial relacionado con el departamento de pesca, introdujo esta especie en el lago Victoria que resultó ser un gigantesco y voraz depredador. A lo largo de miles de años, los diferentes géneros de peces de las más de 300 especies endémicas de cíclidos catalogadas, se habían especializado en los diferentes nichos ecológicos del inmenso lago, muchos de ellos ciclando los detritos manteniendo el equilibrio natural y la salud de las aguas. Años después, la perca se ha multiplicado rápidamente, ha extinguido a más de 210 especies de cíclidos provocando la multiplicación de algas, la creciente eutrofización y la consiguiente anoxia en las profundidas del lago. Pero La pesadilla de Darwin no termina aquí; la perca se ha convertido en la especie más capturada, impulsando el florecimiento de una industria privada de procesado y comercialización de filetes destinados, exclusivamente, a la exportación hacia mercados extranjeros. En el año 1970 el volumen de pescado capturado de otras especies ascendía a 100.000 toneladas, veinte años después el volumen de perca capturada alcanzaba las 325.000 toneladas, representando el 65% del volumen total de pesca.
Aquest és solament un fragment d'un article sencer que apareix en http://www.terra.org/articulos/art01230.html . La pel·lícula ens mostra una vegada més com la mà de l'home està accelerant el canvi climàtic.
La pel·lícula la projecten demà dimarts a les 18h a la Sala d'Actes Alfons els Magnànim (FCJE) de la Universitat Jaume I i l'entrada és gratuita.
Si algú s'apunta...