EL PAPER DEL DOCENT AMB RESPECTE A LES NTIC A L’ESCOLA
L’aparició de les TIC i, sobretot, de les més recents que coneixem amb el nom de NTIC han portat amb elles un debat pedagògic que ha sigut capaç de confrontar a mestres i altres professionals de l’educació.
El debat general planteja bàsicament si les NTIC s’han de donar a conèixer a l’escola i amb quin propòsit. Les respostes no s’han fet esperar i han sigut molts els professionals que han publicat articles i, fins i tot, llibres. Entre aquestos llibres trobem l’escrit per Jordi Cases i M. Roser Torrescana anomenat “Les TIC a l’educació infantil” que va estar editat per la UOC el 2006. El llibre és un clar recolzament a la seua inclusió dins les aules d’infantil. Segons aquest, les TIC a l’escola deuen ser utilitzades per aconseguir uns objectius clarament relacionats amb el currículum i no per “omplir” el temps dels infants com algú puga pensar.
Entre els objectius que nomena el llibre trobem que els professionals amb les TIC persegueixen:
Generar un canvi d’actitud que ens permeta acceptar les TIC a l’escola tal i com les acceptem en altres àmbits de la nostra vida.
Utilitzar-les per canviar la metodologia que podria resultar molt més atractiva i profitosa per als infants.
Destriar únicament les que necessitem en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge.
Concretar els recursos que necessitem i dels que podem disposar.
Decidir les activitats necessàries per a que la nostra tasca ens siga útil, no voler ser abusius o abusives amb la quantitat.
Trobar la manera de coordinar-se entre tots els professionals del col·legi per a que les tasques treballades amb TIC siguen un continu i un procés.
Implicar tots els sectors que envolten la comunitat educativa.
De qualsevol manera, ens situem en el costat que ens situem, el que no podem negar és que la tecnologia ha envaït les nostres vides en tots els sectors, no sols amb respecte a la comunicació i la informació i, per tant, açò ens fa plantejar-nos una qüestió: Si la tecnologia ha millorat tant les nostres vides no podria fer el mateix en l’àmbit acadèmic?
També ha sigut diverses les associacions que s’han pronunciat al respecte. Per exemple, la NAEYC (National Association for the Education of Young Children) o, com diríem en català, l’Associació Nacional per a l’Educació dels nens petits ha concretat quin és el paper del docent davant les NTIC. Aquestes es concreten en:
Escollir el software adequat per a cada cas i moment en particular
Observar l’ús que els infants fan del software
Desenvolupar les seues pròpies aplicacions i material de pas
En aquest cas pareix que les tasques dels docents en aquest tema es centren més en el món de la informàtica però no devem oblidar que altres tecnologies no tan novedoses també ens poden ser de gran utilitat a l’aula.
Centrant-nos en el cas de la informàtica, podríem dir d’ella que és un excel·lent reclam per als infants. Una vegada la coneixen és molt fàcil mantindre la seua atenció quan treballen amb ordinadors. Les activitats que els docents escullen o dissenyen poden abastar temes tan oblidats com els valors. A més, no és precís que les activitats les desenvolupen individualment, inclús no és recomanable que ho fagen sempre que puguen treballar en grup. Quan un grup de nens i nenes treballa conjuntament amb un ordinador ixen problemes que fan que es desenvolupen en ells les capacitats de crear, resoldre problemes, prendre decisions, treballar en grup... i en definitiva tot un seguit de capacitats que resulten més fàcil de desenvolupar d’aquesta manera.
Però el que també és cert és que potser s’està fent un mal ús de la gran quantitat de recursos que tenen els col·legis. Potser s’està utilitzant la tecnologia per a augmentar la distància entre aquells nens “més capacitats” i aquell “menys capacitats” o s’està limitant el seu ús a unes determinades classes.
La nostra tasca no deu fer que l’ús de les NTIC contribuisca a augmentar les diferències entre els infants sinó més bé a disminuir-les. Segons paraules de la NAEYC l’ús de les NTIC deu contribuir a l’eliminació de prejudicis, estereotips i violència, sempre i quan no oblidem que la diversitat existeix i comporta gran riquesa a qui viu en un entorn multicultural i, per tant es deu veure reflectida en les activitats que promovem.
Els ordinadors i les NTIC estan presents en la vida quotidiana i la tasca del docent deu ser escollir les eines que millor ajuden als infants amb els que està en cada moment a desenvolupar al màxim les seues capacitats personals.
I encara ens podríem qüestionar alguns aspectes més entorn de la incorporació de les NTIC a l’escola. Per exemple, quina és l’actitud que deu mostrar el docent davant d’aquestes noves tecnologies. El primer que deuria fer és no mostrar contrarietat a la possibilitat d’incloure aquestes tecnologies a la classe i interessar-se per trobar formes alternatives d’aprenentatge com poden ser les NTIC. I, com no, quina millor manera de conèixer les noves tecnologies que apropant-se a elles? Abans de jutjar-les convindria que el docent s’apropara a elles i comprovara per ell o ella mateixa si en la situació en la qual es troba tindrien cabuda les NTIC.
Que fem? Ens apropem a elles?
