quefartaestic

Aquestos dies en que s'apropa la tornada al cole no se sap si estan més nerviosos els pares o els nens. Els nens pateixen perquè a l'escola no s'ho passen bé, i com s'ho han de passar bé si han de memoritzar quinze llibres en menys de nou mesos?

Fiquem-nos en la situació d'aquell infant que arriba un dia al col·legi sense saber perquè està allí, ningú li ha dit que traurà de bo d'anar a l'escola i cada dia ho té més clar: a l'escola no s'aprén res. Es castigat, almenys, una vegada cada dia per parlar amb els seus companys. Segons li han dit quan la mestra parla els nens callen. I el nen es mor de ganes de compartir amb els seus companys i companyes les seues experiències però no pot fer-ho perquè la "senyoreta" està parlant. Quan no el castiguen per parlar, el castiguen per alçar-se de la cadira, i és que, clar, el més normal en nens de quatre anys és que estiguen dues hores assegudets a les cadires i sense parlar!!

Per altra banda està el paper del pare i la mare, es veu que el col·legi que més llibres mana comprar és el millor i si damunt els acaben durant el curs, doncs aquell cole ja és l'òstia!!

Diu un article de El Pais del dia 4 de septembre que les organitzacions aconsellen no demanar crèdits ràpids, d'aquells que anuncien a la tele, que el millor és demanar prèstecs personals al banc. Però com ens l'han de concedir si ja hem demanat una hipoteca, un crèdit per a la comunió i un altre per al viatge d'agost??

Senyors i senyores, és tota una vergonya que el dret a l'educació s'haja convertit en un negoci. Mestres, encara que mai se'ns té massa en consideració, deuríem demostrar que aquest fenòmen som capaços de parar-lo, o almenys de minimitzar-lo. Fem que el dret a l'educació continue sent això, un dret i no deixem que l'escolarització de cap infant puga suposar un problema.

Buscant al google trobareu un munt d'articles en referència al tema, alguns són:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cuesta/septiembre/elpepusoc/20070904elpepisoc5/Tes

http://www.elprogreso.es/noticia.asp?secc=&id=346863&edic=02/09/2007

http://actualidad.terra.es/provincias/jaen/articulo/vueltacolegeneragastosextra1803951.htm

El passat 25 de juny de 2007 apareixia un reportatge en elpais.com que parlava d'una nova iniciativa del ministeri d'educació per tal de fomentar un bon ús de la xarxa entre els infants.

La manera en que es planteja l'espectacle combina un circ típic amb un nou món virtual.

La iniciativa pot resultar molt bona si té un seguiment des de les escoles i no es queda en una "excursió" més. Seria molt interessant que el ministeri poguera fer que infants de totes les escoles espanyoles tingueres l'oportunitat d'apropar-se a internet des d'aquesta perspectiva i, potser així, s'aconseguiria un major aprofitament dels recursos de que disposem.

Us propose llegir l'article sencer:

Internet concebido como el mayor espectáculo del mundo. Así define Red.es, una entidad dependiente del Ministerio de Educación, la Red. Bajo este lema organizó la semana pasada en Madrid un circo tecnológico para promover el uso de las nuevas tecnologías de la información entre los niños de 6 a 13 años.

Los pequeños asistentes al circo tecnológico participaron en varias actividades y juegos, tanto tradicionales como virtuales, en las que educadores les explicaban los beneficios y los riesgos de la Red. Para esto la carpa estaba dividida en tres zonas con distintos talleres: Divertirnos, Comunicarnos y Conocer. En el primero, dedicado al uso lúdico de Internet, los participantes aprendían a evitar los virus informáticos.

En la zona Comunicarnos los niños pudieron profundizar en el empleo de las herramientas informáticas de comunicación como el correo electrónico o el messenger, así como en sus riesgos: no proporcionar nunca los datos personales o fotografías a desconocidos a través de Internet. En el tercer espacio, Conocer, los pequeños pudieron navegar por la Red explorando, junto a los educadores, todo lo que pueden conocer a través de Internet, pero también lo que deben evitar.

Para fomentar un uso responsable pero lúdico y entretenido de la Internet por parte de los jóvenes, Red.es ha habilitado además la página web www.chaval.es, con contenidos específicos para niños. La página tiene también un apartado dirigido a padres y a profesores.

“Hace poco tiempo un avión americano ha lanzado una bomba sobre Hiroshima inutilizándola para el enemigo. Los japoneses comenzaron la guerra por el aire en Pearl Harbor, han sido correspondidos sobradamente. Pero este no es el final, con esta bomba hemos añadido una dimensión nueva y revolucionaria a la destrucción […] Si no aceptan nuestras condiciones pueden esperar una lluvia de fuego que sembrará más ruinas que todas las hasta ahora vistas sobre la tierra.”

Aquestes són les paraules del president Truman després que Estats Units atacara la ciutat Japonesa d'Hiroshima amb la primera bomba nuclear no experimental. Segons la informació que aporta la Wikipèdia es dona a entendre que Albert Einstein va tindre prou a veure quan, sis anys abans va escriure una carta al president Roosevelt insinuant els beneficis que l'energia nuclear aportaria les armes de guerra (deuria estar molt "penjat" el Einstein aquest per a transmetre aquesta informació al president d'un dels països més bèlics del món. No va pensar que algun dia açò es podria tornar en la seua contra i ser víctima d'un atac nuclear??).

Siga com siga, el més dur de tota aquesta història són, sense dubte, les paraules de Truman. Com pot caber tant d'odi dins d'una persona?

Per no ser massa subjectiva diré que aquest atac va ser la resposta a l'atac de Pearl Harbor per part dels japonesos però de tota manera no crec que la sang es puga pagar amb sang.

Com vaig sentir una vegada La vida no se negocia, la vida vale vida

Aquest és el títol d'un article aparegut avui en elpais.com. Es veu que hi ha un senyor anomenat Nicholas Negroponte que treballa entorn al món informàtic en Estats Units (oooohhh) i que deu ser molt important però personalment crec que no ha tingut la idea més brillant de la seua carrera. L'objectiu del senyor Negroponte és portar a cada nen del tercer món un ordinador portàtil que no seria precís recarregar i que seria molt econòmic (em pregunte jo si al tercer món arribarà el wi fi...) Segons es diu a El Pais, Negroponte deixarà el projecte en mans d'experts perquè se li fa gran, ¿no serà que se n'adonat que açò no té cap ni peus? Potser siga un poc utòpic pensar que un nen d'aquestos ha de tener temps o ganes d'utilitzar un ordinar. Dic jo si no seria més profitós invertir tots els diners que pot costar el projecte en crear escoles decentes (o simplement escoles) i després ja discutiríem tot açò de regalar ordinadors portàtils com el qui tira caramels en un bateig.

Si voleu llegir l'article sencer el podeu trobar en: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/anos/nino/debe/tener/portatil/elpeputec/20070710elpepisoc7/Tes ;

Podeu trobar alguna informació sobre Nicholas Negroponte en la wikipèdia:http://es.wikipedia.org/wiki/NicholasNegroponte

En aquest bloc podreu trobar notícies sobre software lliure i, a més, fa una referència a l'anomenada campanya, OLPC (one laptop per child): http://www.ison21.es/?cat=11

...i que cadascú carregue amb la seua conciència...

I em pregunte jo, qué collons fem nosaltres en Líbano? En la meua opinió comença a ser sospitós que ens ataquen no? Algú sap amb certesa que estan fent els "cascos azules" en Líbano? És que en futur no molt llunyà haurem de passar a anomenar-los "cascos rojos". Segons les dades que aporta EL PAIS ja són 135 els soldats que oficialment hem perdut des de 1989 en misions a l'estranger. El problema és que estem tan acostumats a sentir xifres de morts tan altres que 135 persones en 18 anys poden parèixer una misèria però la trista realitat és que si realment Espanya no està clavada en cap guerra perquè deixem morir als nostres soldats? El més major dels soldats que ha mort aquesta vegada sols tenia 21 anys i el més jove 18 anys, estan preparades aquestes persones per dur a terme "missions de pau" amb aquesta edat? Crec que caldria fer una reflexió amb respecte a aquest tema.

Vertaderament per a plorar.

Article complet: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Mueren/soldados/espanoles/Libano/ataque/premeditado/elpepuint/20070624elpepuint11/Tes

Article sobre els 135 soldats morts fins ara: http://www.elpais.com/articulo/espana/135/militares/espanoles/fallecidos/misiones/extranjero/elpepuesp/20070624elpepunac6/Tes